Una tècnica de l'actuació per a quan tot surt malament

Les paraules “art” i “teràpia” i les combinacions entre elles poden donar lloc a confusió. Les mateixes paraules poden referir-se a experiències completament diferents, tant en l’enfoc, com en la pràctica directa. En aquest article vull exposar-ne algunes i reflexionar, com sempre en aquest bloc, sobre la feina de l’actor. En concret, avui, parlaré de la tria de fer servir vivències personals com a material escènic. 1. “L’art és terapèutic” De vegades ens referim als efectes de l’art i no pas al procediment o a l’objectiu que persegueix aquest i afirmem que l’art -en el nostre cas, l’actuació, la dansa o el cant- són…

Hem anat veient, en entrades anteriors, com començar a analitzar un determinat text teatral. En concret, hem vist que podem identificar-ne les estructures, des de les més invisibles (les que són pròpies de l’idioma en què està escrit) a les més visibles (com la seva puntuació, que ja destaca a cop d’ull sobre el paper, o la seva forma i grandària, per exemple). També hem parlat de la respiració creativa, de l’acció; fins i tot de les impressions més intuïtives que podem extreure d’un text a través de diferents tècniques o jocs. D’ alguna manera doncs, fins ara s’han generat…

En aquesta ocasió, comparteixo amb vosaltres la visió de Teresa García Valenzuela, ballarina, coreògrafa i exploradora insaciable d’aquest instrument complex, ric i connectat que és el cos. Els que em sentiu parlar de les no-fronteres, jerarquia, ni estricte “ordre” en la clàssica seqüencia ment-cos-veu, podeu llegir el present material en aquesta mateixa clau. I vinga, insisteixo, ànims! Contradigueu-me, proposeu temes d’estudi i aporteu la vostra visió sobre l’entrenament. Si ho penses, ho ordenes; si ho ordenes, ho penses 😉 Moltes gràcies, Teresa, per compartir el teu camí amb el nostre. cuerpo red

Hem parlat de com portar als peus, al cos, les paraules d’un text. Fem un pas més en aquest treball, analitzant el sentit dels signes de puntuació. La puntuació se situa, quant a visibilitat, per sobre del sirrema i, guia el text , el “mou”, respectant l’estructura subjacent del llenguatge. La separació d’un text en sirrems no és visible al lector; la puntuació, no obstant, sí que ho és. Més endavant completarem aquesta idea. Quedem-nos ara amb que les estructures més visibles, manaran sobre les que ho són menys, sense deixar de respectar-ne la integritat. En el nivell inferior hi…

Hi ha un parell de qüestions que hauríem d’exposar abans d’abordar els signes de puntuació. En concret, m’he anat referint tant a la respiració com al cos, a l’hora de llegir un text per primera vegada, però no he desenvolupat prou, em sembla, el treball concret que plantejo. Respecte a la respiració, en concret, he anomenat “inhalatòria” la fase en què el text arriba a nosaltres, i “exhalatòria” la fase d’emissió de la veu, o de moviment o acció. Explorem, doncs, aquest procés amb una mica més de detall. Us proposo practicar, en grup, un joc molt senzill. Consisteix a…

Parlem avui del sirrema, tal com el defineix Antonio Quilis [1] i com ho estudiem habitualment a les nostres classes. Sense entrar en els conceptes de fonologia que es relacionen directament amb aquest (i que anirem referint en capítols posteriors), i que són propis de la teoria de l’entonació, descriurem molt breument què s’entén per sirrema i de quina manera podem aplicar aquest concepte al nostre treball com a actors. En primer lloc, dir que el concepte “sirrema” m’interessa especialment perquè pertany a l’àmbit de la fonologia, això és, a l’observació de la llengua tal com es parla. És a…