
Les paraules “art” i “teràpia” i les combinacions entre elles poden donar lloc a confusió. Les mateixes paraules poden referir-se a experiències completament diferents, tant en l’enfoc, com en la pràctica directa. En aquest article vull exposar-ne algunes i reflexionar, com sempre en aquest bloc, sobre la feina de l’actor. En concret, avui, parlaré de la tria de fer servir vivències personals com a material escènic. 1. “L’art és terapèutic” De vegades ens referim als efectes de l’art i no pas al procediment o a l’objectiu que persegueix aquest i afirmem que l’art -en el nostre cas, l’actuació, la dansa o el cant- són…