Art i teràpia

By | Actuació | No Comments

Les paraules “art” i “teràpia” i les combinacions entre elles poden donar lloc a confusió. Les mateixes paraules poden referir-se a experiències completament diferents, tant en l’enfoc, com en la pràctica directa. En aquest article vull exposar-ne algunes i reflexionar, com sempre en aquest bloc, sobre la feina de l’actor. En concret, avui, parlaré de la tria de fer servir vivències personals com a material escènic. 1. “L’art és terapèutic” De vegades ens referim als efectes de l’art i no pas al procediment o a l’objectiu que persegueix aquest i afirmem que l’art -en el nostre cas, l’actuació, la dansa o el cant- són…

Read More

Lírica, èpica i drama

By | Actuació | No Comments

Hem anat veient, en entrades anteriors, com començar a analitzar un determinat text teatral. En concret, hem vist que podem identificar-ne les estructures, des de les més invisibles (les que són pròpies de l’idioma en què està escrit) a les més visibles (com la seva puntuació, que ja destaca a cop d’ull sobre el paper, o la seva forma i grandària, per exemple). També hem parlat de la respiració creativa, de l’acció; fins i tot de les impressions més intuïtives que podem extreure d’un text a través de diferents tècniques o jocs. D’ alguna manera doncs, fins ara s’han generat…

Read More

El cos xarxa

By | Actuació | No Comments

En aquesta ocasió, comparteixo amb vosaltres la visió de Teresa García Valenzuela, ballarina, coreògrafa i exploradora insaciable d’aquest instrument complex, ric i connectat que és el cos. Els que em sentiu parlar de les no-fronteres, jerarquia, ni estricte “ordre” en la clàssica seqüencia ment-cos-veu, podeu llegir el present material en aquesta mateixa clau. I vinga, insisteixo, ànims! Contradigueu-me, proposeu temes d’estudi i aporteu la vostra visió sobre l’entrenament. Si ho penses, ho ordenes; si ho ordenes, ho penses 😉 Moltes gràcies, Teresa, per compartir el teu camí amb el nostre. cuerpo red

Read More

La puntuació

By | Actuació | One Comment

Hem parlat de com portar als peus, al cos, les paraules d’un text. Fem un pas més en aquest treball, analitzant el sentit dels signes de puntuació. La puntuació se situa, quant a visibilitat, per sobre del sirrema i, guia el text , el “mou”, respectant l’estructura subjacent del llenguatge. La separació d’un text en sirrems no és visible al lector; la puntuació, no obstant, sí que ho és. Més endavant completarem aquesta idea. Quedem-nos ara amb que les estructures més visibles, manaran sobre les que ho són menys, sense deixar de respectar-ne la integritat. En el nivell inferior hi…

Read More

Caminar les paraules

By | Actuació | No Comments

Hi ha un parell de qüestions que hauríem d’exposar abans d’abordar els signes de puntuació. En concret, m’he anat referint tant a la respiració com al cos, a l’hora de llegir un text per primera vegada, però no he desenvolupat prou, em sembla, el treball concret que plantejo. Respecte a la respiració, en concret, he anomenat “inhalatòria” la fase en què el text arriba a nosaltres, i “exhalatòria” la fase d’emissió de la veu, o de moviment o acció. Explorem, doncs, aquest procés amb una mica més de detall. Us proposo practicar, en grup, un joc molt senzill. Consisteix a…

Read More

El sirrema

By | Actuació | No Comments

Parlem avui del sirrema, tal com el defineix Antonio Quilis [1] i com ho estudiem habitualment a les nostres classes. Sense entrar en els conceptes de fonologia que es relacionen directament amb aquest (i que anirem referint en capítols posteriors), i que són propis de la teoria de l’entonació, descriurem molt breument què s’entén per sirrema i de quina manera podem aplicar aquest concepte al nostre treball com a actors. En primer lloc, dir que el concepte “sirrema” m’interessa especialment perquè pertany a l’àmbit de la fonologia, això és, a l’observació de la llengua tal com es parla. És a…

Read More

La respiració creativa (Una primera lectura II)

By | Actuació | No Comments

Vam veure en el capítol anterior un exercici de primera lectura que em sembla, personalment, una meravellosa manera de començar un treball de text (especialment en dramatúrgies de sistemes psicològics o mixts) i que és compatible amb l’establiment de jocs propis dels sistemes lúdics, visualitzacions, i per descomptat, per a l’anàlisi per l’acció. Habitualment, no obstant això, quan m’arriba un text a les mans, els personatges ja han estat assignats i haig d’arribar al primer dia d’assajos amb el text memoritzat. És possible que per metodologia de treball o senzillament perquè els processos d’assaig són cada vegada més breus, es…

Read More

Una primera lectura

By | Actuació | No Comments

Fins ara hem parlat de les línies generals i conceptes que emmarquen la nostra manera d’abordar l’actuació. Avui comencem un nou capítol que mirarà d’exposar una sèrie d’exercicis, jocs i tècniques que al llarg dels anys hem practicat i que d’alguna manera sintonitzen, articulen el marc teòric anterior. En general descriuré exercicis que, sobre la base de la nostra experiència, estimulin la relació amb el material com partner (que foragitin, per tant, la Mort), serveixin per treballar estructures psicològiques i/o lúdiques -ja que aquest és el marc que usem habitualment- i puguin ser també una eina d’entrenament per a quan…

Read More

Sobre la Mort

By | Actuació | No Comments

En una entrada anterior, hem parlat llargament del partner. En concret, sobre com el fet d’observar els elements en joc des d’aquesta perspectiva ens pot ajudar a estar presents en l’aquí i ara, sintonitzar constantment amb “la vida”, fora de nosaltres, en moviment constant i projectada en qualsevol centre d’atenció. Avui parlarem del mateix, des del punt de vista contrari; i a la definició negativa del partner, que té a veure amb “la vida”, l’anomenarem precisament la Mort. La Mort, doncs, és tot allò que ens allunya de la vida i que, per tant, torna la nostra actuació maldestra, previsible…

Read More

Teatre quàntic (continuació)

By | Actuació | No Comments

Parlem una mica més d’aquest “intèrpret quàntic” al qual ens referíem en una entrada anterior. I estudiem-lo, aquesta vegada, des del punt de vista dels sistemes psicològics i lúdics descrits per Anatoli Vassiliev [1]. En els sistemes psicològics, podríem dibuixar un cercle, una situació dramàtica, que embolcallaria tots els personatges de la peça. Aquesta situació els portaria des d’un esdeveniment principal, entès i compartit per tots ells, i que es trobaria en una zona entre les circumstàncies prèvies de l’obra i els primers moments d’aquesta, i que faria que tots ells se situessin en relació al que perceben, o senten,…

Read More