Actuació

Caminar les paraules

By 27 juny 2014 No Comments

Hi ha un parell de qüestions que hauríem d’exposar abans d’abordar els signes de puntuació. En concret, m’he anat referint tant a la respiració com al cos, a l’hora de llegir un text per primera vegada, però no he desenvolupat prou, em sembla, el treball concret que plantejo. Respecte a la respiració, en concret, he anomenat “inhalatòria” la fase en què el text arriba a nosaltres, i “exhalatòria” la fase d’emissió de la veu, o de moviment o acció. Explorem, doncs, aquest procés amb una mica més de detall.

Us proposo practicar, en grup, un joc molt senzill. Consisteix a passar una pilota al company dient el seu nom i observar diferents fases en aquesta acció. Primer, nota el pes de la pilota a la teva mà, deixa anar el braç, l’espatlla, el canell, tant com puguis; acomoda el pes de la pilota en el teu cos notant que aquesta està connectada al teu centre, afluixant suaument els genolls i turmells i sentint ben arrelats i flexibles els peus sobre el terra mentre et desplaces per l’espai buscant al company a qui passaràs la pilota. Aquesta primera fase és prèvia a l’exhalació, seria d’alguna manera el que faig amb el cos “ple d’aire”. A continuació, en l’exhalació, li llances la pilota al company dient el seu nom. Procura mantenir-te connectat amb ell fins que la pilota arribi a les seves mans, seguint la seva trajectòria, fins i tot sobrepassant la seva posició. Nota si pots fer coincidir l’accent de paraula amb el moment en què la pilota se separa de les teves mans. Aquesta fase del procés l’anomenarem exhalació. Al seu torn, el company ha fet també alguna cosa durant el moment previ a la inhalació. En concret, ha ocupat l’espai seguint amb atenció el recorregut de la pilota, ha establert contacte visual amb tu quan l’has mirat, d’alguna manera “a pulmó buit”. A continuació, ha rebut la pilota absorbint tot el seu pes, sense perdre la connexió amb tu. Aquesta fase seria per a nosaltres, d’inhalació. Practica aquesta seqüència durant una estona. Després, incorpora un matís a la fase d’inhalació: quan recullis la pilota, repeteix el teu nom també, absorbint tot el pes de la pilota (afluixant genolls i turmells) en l’accent de paraula, també. Com veus, ja pots unir les quatre fases en una seqüència equivalent a la respiratòria, movent-te per l’espai, en relació als companys, amb un text composat per una seqüència de noms.

A partir d’aquesta pràctica, comença una exploració de la lectura, o de l’apropiació de les paraules escrites per ser dites en l’actuació, que ja no deixa de relacionar respiració i moviment. Hem vist en l’article anterior, que el sirrema és un grup de paraules que pronunciem en una sola emissió de veu, que formen unitat tonal, gramatical i de sentit completa. Doncs bé, d’alguna manera puc adaptar el practicat en el joc de la pilota al treball dels sirremes amb el cos.

Agafeu, ara, un fragment d’un text dramàtic. Sense distingir encara entre personatges. Entre tots. Quan estiguis escoltant el text, nota com la teva actitud és bàsicament “inhalatòria” i que tota la teva acció està enfocada a mantenir viu l’espai de joc (omplint els espais buits) i mantenir l’atenció en la pilota, que és el centre d’atenció comuna. Curiosament, en moltes cultures s’associa l’aire que entra en els pulmons amb el ki, el xi o el prana (l’energia vital). Podem pensar que el text, o la pilota, és el prana. No crec que ens faci mal. D’aquesta manera, el text circula de mà en mà en la següent seqüència: el sirrema (la pilota) arriba a un company amb qui hem establert contacte visual i amb qui estem connectats, aquest rep el text (la pilota, el sirrema) absorbint tot el seu significat (el seu pes, fins a l’últim accent de sirrema), obre la mirada a l’espai a la recerca d’un altre company i llança de nou el sirrema següent (deixant anar la pilota en l’últim accent de sirrema) a un altre company que ho recull al seu torn, i així successivament…

Nota com en una frase, l’accent corre cap a la dreta, i els sirremes s’ordenen també per ordre de pes accentual cap a la dreta també; cap al final de la frase.

El meu p|a|re /
El meu p|a|re / és enginy|e|r
El meu p|a|re / |é|s / un enginyer molt reconeg|u|t
El meu p|a|re / | é|s / un enginyer molt reconeg|u|t /en el seu treb|a|ll.

I així, successivament. Oblida, de moment, les corbes melòdiques de les oracions assertives, les cadències o les anticadències. Només observa aquest accent corrent cap a la dreta. En concret, com els accents de sirrema situats més a la dreta esdevenen principals respecte dels anteriors conforme avança la frase.

Nota com passant la pilota de company a company, aconsegueixes mantenir i fer créixer l’energia del text, sirrema a sirrema, fins al final de la frase. Tal com ja esmentàvem en el primer article d’aquest blog estem treballant amb el text com a partner, ja que ell és el nostre centre d’atenció, i el que veritablement descriu una trajectòria única per l’espai, nosaltres ens coordinem perquè així sigui i en fer-ho, ens permetem de treballar amb una presència justa. Alhora, el text no “mana” tampoc en tot, ja que no neix per si sol sinò que sorgeix d’un o un altre company, del contacte visual amb qui ens envia el text o a qui l’enviem. Per no guiar ni ser guiats. Una generació “ni, ni” en el bon sentit de la paraula. Els intèrprets no desapareixem, em penso que més aviat que ens posem guapos quan treballem així. Bromes apart.

I ara, explorem més específicament la relació entre el text, la respiració i el caminar, perquè ens anirà molt bé per al treball del proper article.

Tria un fragment de text memoritzat. Si és possible, d’una extensió d’una pàgina, aproximadament. A continuació, mirarem de coordinar la dicció del text amb la teva respiració i amb les teves passes. Recorda el primer sirrema i, en fer-ho, deixa que l’aire entri fins al fons de la teva esquena, afluixa genolls i turmells i nota com aquest impuls et permet avançar una passa. En aquesta fase, amb aire dins, pressiona el terra amb el taló i digues el primer sirrema alhora que deixes el pes del teu cos canviant de peu. Quan el genoll contrari es doblega, deixa que l’aire entri i pensa el proper sirrema, digues-lo en trepitjar amb el peu contrari, i així successivament. Mira d’acomodar progressivament el ritme de les teves passes a la locució de la frase. Pren-te el teu temps fins a aconseguir que el teu cos i la teva parla, vagin alhora. Al principi, les passes seran lentes i hi haurà una inhalació completa entre cada sirrema. A poc a poc, com en el treball de la setmana passada, passejaràs més fluidament per la frase sense tantes pauses respiratòries. Potser no en faràs cap en tota la frase; tal vegada dues o més de dues, si es tracta d’un pensament complex.
I, ara sí, per acabar, relacionem la respiració i el caminar amb la rèplica dramàtica. Nota que, no totes les rèpliques, però sí la majoria, descriuen situacions en què algú parla i un altre escolta (dic “la majoria” en la segona desena del s.XXI i preveient, potser, un futur ben diferent).

Trieu ara un fragment de teatre en què algú parla i un altre respon a l’enunciat per l’altre: un diàleg, pròpiament dit. Explora si podeu caminar per l’espai en línia recta, avançant el que parla i retrocedint el que escolta, amb una canya de bambú petita entre el pit de tots dos o simplement col•locant la mà en contacte amb el centre del pit del company, amb el braç estès suaument. Empeny gentilment al company quan parles, ajustant les teves passes a la respiració. El company que escolta mira també de recollir les paraules mentre retrocedeix, pas a pas, permetent que l’aire entri. Alterneu, caminant per aquesta línia, les rèpliques d’un i altre.

D’alguna manera, en escena, s’estableix un moviment coordinat de respiració, moviment, paraula i acció. Heus aquí una de les primeres regles d’aquesta “tècnica de l’actuació per a quan tot surt malament”: respira amb fluïdesa! En la respiració trobarem espais on acomodar, sistemàticament, les nostres petites i grans crisis. Hem iniciat com veieu, la relació entre respiració i paraula. Continuem la setmana vinent.

Leave a Reply