La respiració creativa (Una primera lectura II)

By | Actuació | No Comments

Vam veure en el capítol anterior un exercici de primera lectura que em sembla, personalment, una meravellosa manera de començar un treball de text (especialment en dramatúrgies de sistemes psicològics o mixts) i que és compatible amb l’establiment de jocs propis dels sistemes lúdics, visualitzacions, i per descomptat, per a l’anàlisi per l’acció. Habitualment, no obstant això, quan m’arriba un text a les mans, els personatges ja han estat assignats i haig d’arribar al primer dia d’assajos amb el text memoritzat. És possible que per metodologia de treball o senzillament perquè els processos d’assaig són cada vegada més breus, es…

Read More

Una primera lectura

By | Actuació | No Comments

Fins ara hem parlat de les línies generals i conceptes que emmarquen la nostra manera d’abordar l’actuació. Avui comencem un nou capítol que mirarà d’exposar una sèrie d’exercicis, jocs i tècniques que al llarg dels anys hem practicat i que d’alguna manera sintonitzen, articulen el marc teòric anterior. En general descriuré exercicis que, sobre la base de la nostra experiència, estimulin la relació amb el material com partner (que foragitin, per tant, la Mort), serveixin per treballar estructures psicològiques i/o lúdiques -ja que aquest és el marc que usem habitualment- i puguin ser també una eina d’entrenament per a quan…

Read More

Sobre la Mort

By | Actuació | No Comments

En una entrada anterior, hem parlat llargament del partner. En concret, sobre com el fet d’observar els elements en joc des d’aquesta perspectiva ens pot ajudar a estar presents en l’aquí i ara, sintonitzar constantment amb “la vida”, fora de nosaltres, en moviment constant i projectada en qualsevol centre d’atenció. Avui parlarem del mateix, des del punt de vista contrari; i a la definició negativa del partner, que té a veure amb “la vida”, l’anomenarem precisament la Mort. La Mort, doncs, és tot allò que ens allunya de la vida i que, per tant, torna la nostra actuació maldestra, previsible…

Read More

Teatre quàntic (continuació)

By | Actuació | No Comments

Parlem una mica més d’aquest “intèrpret quàntic” al qual ens referíem en una entrada anterior. I estudiem-lo, aquesta vegada, des del punt de vista dels sistemes psicològics i lúdics descrits per Anatoli Vassiliev [1]. En els sistemes psicològics, podríem dibuixar un cercle, una situació dramàtica, que embolcallaria tots els personatges de la peça. Aquesta situació els portaria des d’un esdeveniment principal, entès i compartit per tots ells, i que es trobaria en una zona entre les circumstàncies prèvies de l’obra i els primers moments d’aquesta, i que faria que tots ells se situessin en relació al que perceben, o senten,…

Read More

El major i el menor

By | Actuació | No Comments

El que miraré de descriure en aquestes línies és el que al llarg dels anys he anat observant en relació a aquests conceptes, tal com he sentit parlar d’ells a mestres i companys d’ofici. Per tant, la definició que pugui se’n pugui extreure no pretén ser exhaustiva, ni té més voluntat que la de traslladar una experiència. Tal com els entenc, el major o el menor de la peça es porten de manera col•lectiva i en viu. Són conceptes que demanen una atenció coordinada i generosa en el moment present, perquè es corresponen amb qualitats d’un subjecte orgànic, que és…

Read More

A propòsit de Venus in Fur

By | Actuació | No Comments

Últimament, em sentiu parlar de l’ “intèrpret quàntic”, especialment quan ens enfrontem a l’adaptació d’un clàssic. I no només per la multiplicitat d’espais i temps que apareixen davant nostre, simultanis, pel sol fet de referir-nos a èpoques passades i espais remots. Això també ens podria passar en la posada en escena d’una obra contemporània que se situés en un lloc llunyà i en un temps passat o futur. No obstant això, i com més s’ha representat un clàssic, quantes més representacions de versions diferents han quedat ja en l’imaginari col•lectiu, com més coneguda és la trama, o el referent central…

Read More